■ estoic
| | estoica

Partició sil·làbica: es_toic
Etimologia: del gr. stōĩkós, íd., der. de stoá ‘pòrtic’, del Pòrtic d’Atenes on ensenyava el filòsof Zenó 1a font: 1498
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estoïcisme.
    2. escola estoica filosofia Estoïcisme.
  2. masculí i femení Persona que viu segons l’estoïcisme.