■ estret
| | estreta

Etimologia: de estrènyer 1a font: 1575, DPou.
    1. adjectiu Que té relativament poca amplària. Un carrer estret. Passar per un forat molt estret. Aquesta cinta és massa estreta.
    2. adjectiu figuradament Mancat d’amplitud de criteri; rígid. El seu esperit estret no li permet d’entendre moltes coses. Una moral estreta.
    3. masculí geomorfologia Pas de poca amplada situat entre dues terres a través del qual es comunica una mar amb una altra o dues masses d’aigua.
    4. fer-se l’estret adjectiu col·loquialment Voler aparentar rigor en la pròpia conducta, especialment en qüestions sexuals.
  2. adjectiu
    1. Que estreny. Unes sabates estretes. Un nus estret. Un lligam estret.
    2. figuradament Íntim. Una amistat estreta. Parentiu estret.
  3. adjectiu Escàs.
  4. femení música
    1. En l’escriptura d’imitació, fórmula on les veus entren a intervals de temps molt pròxims.
    2. Darrera part de les tres que formen la fuga en la qual hi ha un diàleg molt ràpid entre el subjecte i la resposta, que fa que s’encavalquin l’un amb l’altra.
    3. En l’òpera, fragment final d’un conjunt vocal, caracteritzat per una major rapidesa d’execució.