■ excepció

Partició sil·làbica: ex_cep_ci_ó
Homòfon: accepció
Etimologia: del ll. exceptio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení [abreviatura exc.]
    1. Acció d’exceptuar o excloure;
    2. l’efecte. Sense excepció d’edat i de sexe. Una regla sense excepcions.
    3. Allò que és exceptuat.
    4. a excepció de locució prepositiva Exceptuant.
    5. per excepció D’una manera excepcional.
  2. dret processal Títol o motiu jurídic que al·lega el demandat en oposició a l’acció plantejada pel demandant. Excepció dilatòria, peremptòria, perjudicial.
  3. estat d’excepció dret administratiu A l’estat espanyol, supòsit d’estat de crisi previst en la constitució que permet la modificació transitòria del règim constitucional ordinari.