■ excitació

Partició sil·làbica: ex_ci_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. excitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció d’excitar o d’excitar-se;
    2. l’efecte.
    1. electrotècnia Producció del flux magnètic d’inducció en una màquina elèctrica.
    2. excitació magnètica electricitat i magnetisme Creació d’un camp magnètic per un corrent elèctric.
    3. excitació magnètica electricitat i magnetisme Magnitud electromagnètica definida pel producte N · I, on N és el nombre d’espires i I la intensitat del corrent.
    4. grup d’excitació electrotècnia Conjunt format per un motor (sovint tèrmic) i una dinamo, en què el primer acciona la segona, emprat per a l’excitació dels inductors d’un motor o d’un alternador.
  3. física
    1. Col·lisió inelàstica.
    2. Augment d’energia d’un sistema microfísic.
    3. Pas de l’estat fonamental a un estat excitat d’un sistema microfísic.
  4. fisiologia Estat d’activitat estimulada d’un individu unicel·lular o pluricel·lular o de qualsevol dels seus òrgans o sistemes.