■ execració

Partició sil·làbica: e_xe_cra_ci_ó
Etimologia: del ll. exsecratio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció d’execrar;
    2. l’efecte.
  2. especialment Expressió imprecatòria d’horror o abominació.