■ exhaurir

Partició sil·làbica: ex_hau_rir
Etimologia: del ll. exhaurīre ‘buidar, buidar poant, eixugar una bassa’, der. de haurīre ‘poar, treure aigua’ 1a font: 1917, DOrt.
    verb
  1. transitiu Treure d’un recipient tot el líquid que conté. Exhaurir l’aigua d’un pou.
  2. per extensió
    1. transitiu Despendre del tot, consumir completament.
    2. transitiu figuradament La caminada havia exhaurit les seves forces. Ningú no podrà exhaurir mai aquest tema. Ha exhaurit totes les possibilitats.
    3. pronominal Algun dia el petroli s’exhaurirà. L’edició s’ha exhaurit en pocs mesos.