existencial

Accessory
Partició sil·làbica: e_xis_ten_ci_al
Etimologia: del ll. exsistentialis, íd.
Body
  1. adjectiu filosofia
    1. Relatiu o pertanyent a l’existència (en oposició a essencial).
    2. En l’existencialisme (Heidegger), dit del constitutiu òntic i ontològic de l’existència.
  2. anàlisi existencial psiquiatria Psicoteràpia consistent a fer prendre consciència al pacient de la pròpia problemàtica relacionant-la amb un absolut.
  3. existencial sobrenatural catolicisme En la teologia contemporània (K.Rahner), determinació ontològica de l’home, per tal com la natura humana ha estat, de fet, ordenada a participar de la vida de Déu, la qual cosa no era, però, exigible en un hipotètic pur ordre natural.