■ falda

Etimologia: del germ., probablement fràncic, *falda ‘plec’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. indumentària Part de la vesta talar, de la túnica, etc., que penja de la cintura en avall.
  2. Replà que formen les cames d’una persona asseguda, des del ventre als genolls. Estava asseguda amb un nen a la falda. Seure a la falda. Aquest gat sempre se’m posa a la falda.
    1. Part inferior d’una muntanya, d’una serralada.
    2. Part inferior del casc.
  4. adoberia
    1. Part de la pell d’un animal que correspon al centre i a la part superior de les potes.
    2. Peça o tros de cuir obtingut d’aquella part.
  5. alimentació, indústries alimentàries Part lateral del ventre d’un moltó o un altre animal de remuc.
  6. botànica Conjunt de branques i de brots exteriors de la capçada d’un arbre inclinats cap a terra.
  7. arts gràfiques Paper sobrant que resta a la part inferior externa d’una plana després d’haver imprès el plec.