■ fariseu | farisea

Partició sil·làbica: fa_ri_seu
Etimologia: del ll. ecl. pharisaeus, -a, -um, íd.
  1. masculí i femení judaisme Individu d’un grup religiós del judaisme del segle II aC, observant escrupolós de la Llei i d’un nacionalisme extrem.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Dit de la persona que afecta una perfecció moral que no té, observant rigorosament pràctiques externes de religió.
    2. Hipòcrita.