■ fart | farta

Etimologia: del ll. fartus, -a, -um, participi de farcīre ‘farcir’ 1a font: 1413
  1. adjectiu
    1. Que ha menjat fins a no poder més. Quan estigui fart dormirà.
    2. figuradament Satisfet o cansat d’una cosa fins a sentir-ne fàstic. Estar algú fart de plaers, de divertiments. Ja n’estic fart, de treballar.
  2. masculí i femení Molt menjador; fartaner, golafre. És un fart: només pensa a menjar.
  3. masculí
    1. Acció d’ingerir una quantitat d’aliment excessiva;
    2. l’efecte. Fer-se algú un fart de pa, d’arròs. Estar malalt d’un fart de cargols.
  4. masculí figuradament Excés en qualsevol acció. Un fart de riure, de plorar. Un fart de treballar, de córrer. Donar, rebre, algú un fart de garrotades. Un fart d’exemples.