Es mostren 2 resultats

■ fatxa1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fatxa</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de l’it. faccia ‘cara’ 1a font: 1839, DLab.
    femení popularment
  1. Aspecte exterior d’una persona. Fer bona fatxa, mala fatxa.
  2. en fatxa locució adverbial
    1. En actitud adequada a un fi determinat. Posar-se en fatxa. Estar en fatxa.
    2. nàutica Disposició en què hom fa bracejar les veles d’una nau de manera que unes rebin el vent per la cara de proa i les altres per la cara de popa, per tal que la nau es mantingui aturada.



    3. Vegeu també:
    fatxa2

■ fatxa1

femení popularment Aspecte exterior d’una persona Fer bona fatxa, mala fatxa en fatxa locució adverbial En actitud adequada a un fi determinat Posar-se en fatxa Estar en fatxa nàutica Disposició en què hom fa bracejar les veles d’una nau de manera que unes rebin el vent per la cara de proa i les altres per la cara de popa, per tal que la nau es mantingui aturada Vegeu també fatxa 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fatxa2

■ fatxa2

adjectiu i masculí i femení colloquialment Feixista Vegeu també fatxa 1
Traducció