■ fermentació

Partició sil·làbica: fer_men_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. fermentatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. bioquímica Procés de transformació d’un substrat orgànic produït pels enzims de llevats, bacteris o fongs i que s’esdevé amb despreniment de gasos o sense.
  2. figuradament Gran pertorbació de l’ànim. Amb el cap en fermentació per l’excés d’alcohol.