■ fideu

Partició sil·làbica: fi_deu
Etimologia: probablement de fidear ‘créixer, sobreeixir’, sorgit potser a València i conservat en judeocastellà, der. de l’àr. fiḍ, imperatiu de fâḍ, íd., per l’augment de la pasta un cop cuita 1a font: 1348
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries
    1. Peça de pasta de farina en forma cilíndrica, llarga i de poc gruix. Fideus a la cassola.
    2. fideu de cabell d’àngel Tipus de fideu molt prim.
  2. per analogia Trosset filiforme de substància pastosa.
  3. ésser prim com (o semblar) un fideu Ésser molt prim.
  4. zoologia Anemone de mar comuna.