■ fiduciari
| | fiduciària

Partició sil·làbica: fi_du_ci_a_ri
Etimologia: del ll. fiduciarius, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que recolza en la confiança.
  2. masculí i femení dret civil
    1. Hereu o legatari que ha de conservar i trametre al fideïcomissari els béns rebuts com a fideïcomís.
    2. Persona objecte d’una fidúcia.
  3. adjectiu i masculí dret internacional Dit del país que és encarregat d’un fideïcomís o tutela.
  4. valor fiduciari economia Títol en circulació que no té cap valor en si mateix, l’acceptació del qual depèn de la confiança que hom té en el subjecte emissor.