Es mostren 2 resultats

■ flam1

flam

Etimologia: deriv. modern de flama segons una certa tendència del cat. a crear masculins paral·lels a formes femenines, com estel/estela, tel/tela, cim/cima, branc/branca i com altres parelles ja existents en ll. vg.: ram/rama, vel/vela, fruit/fruita
masculí Flama d’un llum.


Vegeu també:
flam2

■ flam1

masculí Flama d’un llum Vegeu també flam 2
Traducció

■ flam2

flam

Etimologia: del fr. flan, del fr. ant. flaon, i aquest, del frànc. flado, -ons ‘coca’; en cat. tingué l’influx de flam1 ‘flama’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. pastisseria Dolç gelatinós fet amb llet, sucre, ous i de vegades també farina que hom fa al bany maria dins un motlle en forma de tronc de con, perquè es prengui.
    2. per extensió gastronomia Menja diversa a la qual hom ha donat forma de flam. Flam d’arròs.
  2. arts gràfiques Matriu de l’estereotípia.


    3. Vegeu també:
    flam1

■ flam2

masculí pastisseria Dolç gelatinós fet amb llet, sucre, ous i de vegades també farina que hom fa al bany maria dins un motlle en forma de tronc de con, perquè es prengui per extensió gastronomia Menja diversa a la qual hom ha donat forma de flam Flam d’arròs arts gràfiques Matriu de l’estereotípia Vegeu també flam 1
Traducció