flamant

Accessory
Etimologia: del ll. flammans, -ntis, participi pres. de flammare ‘inflamar, cremar’, formació paral·lela al fr. ant. flammant, íd. 1a font: s. XV, Curial
Body
  1. adjectiu Flamejant.
  2. adjectiu especialment Novíssim, resplendent, acabat de fer, d’estrenar.
  3. masculí heràldica Figura representada en forma de llengua de foc que surt d’una vora de l’escut i no toca la vora oposada.