■ flamejar

Etimologia: de flama 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. intransitiu
    1. Fer flames, cremar amb flama. Les fogueres flamegen arreu en la nit de Sant Joan.
    2. figuradament Flamejar els ulls.
  2. intransitiu Agitar-se en l’aire una bandera, un gallardet, etc.; flamar.
  3. transitiu gastronomia Encendre i fer cremar durant una breu estona el licor o l’aiguardent amb què hom ha ruixat (una menja o un plat ja preparat, especialment postres, com és ara flam, creps, etc.), abans de servir-los.