flanquejar

Accessory
Etimologia: de flanc 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb transitiu
  1. Ésser situat als flancs (d’algú o d’alguna cosa). Dues torres flanquegen l’entrada. La policia flanquejava la manifestació.
  2. Ésser col·locat al llarg del flanc (d’una cosa), paral·lelament a ella. La carretera que flanqueja el riu.
  3. ciències militars Protegir amb destacaments els flancs d’una unitat en marxa o els accessos a la zona de marxa.