Accessory
Etimologia: de flanc 1a font: 1839, DLab.
Body
-
verb
transitiu
- Ésser situat als flancs (d’algú o d’alguna cosa). Dues torres flanquegen l’entrada. La policia flanquejava la manifestació.
- Ésser col·locat al llarg del flanc (d’una cosa), paral·lelament a ella. La carretera que flanqueja el riu.
- ciències militars Protegir amb destacaments els flancs d’una unitat en marxa o els accessos a la zona de marxa.