■ flautí

Partició sil·làbica: flau_tí
Etimologia: de flauta 1a font: 1839, DLab.
    música
  1. masculí Instrument de vent idèntic a la flauta, però de dimensions més reduïdes i que sona una octava més alt. És anomenat també piccolo o octaví.
  2. masculí i femení Músic que toca el flautí.