■ foguejar

Etimologia: de foc 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Sotmetre a l’acció de la flama, d’un cos incandescent. Li van foguejar la ferida amb un ferro roent. Foguejar una arma per a netejar-la.
  2. figuradament
    1. Habituar les persones, els cavalls, al foc de la pólvora.
    2. per extensió Avesar, exercitar, en coses difícils. No hi està gaire foguejat, a pledejar.