■ fortificar

Etimologia: del ll. fortificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Enfortir.
    1. transitiu especialment Fer forta, una plaça, una posició, amb obres de defensa.
    2. pronominal Fer-se fort en un lloc per defensar-se. La població es va fortificar rere les muralles.