■ francès | francesa

    1. adjectiu i masculí i femení De França (estat d’Europa) o del francès (llengua).
    2. a la francesa locució adverbial A la manera dels francesos. Amb el mocador lligat a la francesa. Truita a la francesa.
    3. a la francesa locució adverbial irònicament Sense prendre comiat, sense dir adeu. Se’n va anar a la francesa, com si fos mut. Marxar a la francesa.
  2. masculí lingüística Llengua romànica de l’agrupament septentrional del domini lingüístic gal·loromànic, la llengua d’oïl (en oposició a l’occità, llengua d’oc, que en constitueix la part meridional).