■ franquesa

Etimologia: de franc2 1a font: s. XII
    femení
  1. Qualitat del qui és franc en el parlar.
  2. Tracte d’amistat o coneixença suficient per a poder parlar amb algú francament, sense encongiments, compliments, reserves, etc.
  3. història del dret
    1. A l’alta edat mitjana, condició de llibertat civil o d’exempció de prestació de les càrregues o d’imposts.
    2. Territori o localitat que gaudia de la condició de franquesa.
    3. carta de franquesa Concessió efectuada pel sobirà o senyor jurisdiccional, als habitants d’alguna vila o lloc, d’un determinat estatut jurídic que reconeixia, bé unes garanties de llibertat civil i política, especialment davant l’autoritat senyorial i els seus agents, bé l’exempció de càrregues i tributs.