■ freqüentar

Partició sil·làbica: fre_qüen_tar
Compareu: sovintejar
Etimologia: del ll. frequentare, íd. 1a font: 1399, Metge
    verb transitiu
  1. Anar sovint a un indret, a visitar algú, per obligació o per habitud. No freqüenta gaire la universitat. Freqüenta massa la taverna. Només freqüenta unes quantes famílies aristocràtiques.
    1. Practicar amb freqüència. Freqüentar els jocs.
    2. freqüentar els sagraments catolicisme Anar sovint a confessar i combregar.