Es mostren 2 resultats

■ fuga

fuga

Etimologia: del ll. fŭga, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de fugar-se; fugida.
    2. electrotècnia i tecnologia Fuita.
  2. El fort d’una cosa passatgera, eufòria momentània. En els negocis hi ha èpoques de fuga i èpoques de calma.
  3. música Forma musical contrapuntística monotemàtica, de desenvolupament complex, basada en la imitació del tema.
  4. punt de fuga geometria i dibuix Punt imaginari on convergeixen en un dibuix en perspectiva els feixos de línies paral·leles.

■ fuga

femení Acció de fugar-se fugida electrotècnia i tecnologia Fuita El fort d’una cosa passatgera, eufòria momentània En els negocis hi ha èpoques de fuga i èpoques de calma música Forma musical contrapuntística monotemàtica, de desenvolupament complex, basada en la imitació del tema punt de fuga geometria i dibuix Punt imaginari on convergeixen en un dibuix en perspectiva els feixos de línies paralleles
Informació complementària
Traducció

■ -fug | -fuga

-fug

Forma sufixada que prové del llatí -fugus, -a, -um, sufix de fugere o fugare ‘fugir’ o ‘fer fugir’, que denota allò que allunya o s’allunya. Ex.: vermífug, centrífug.

■ -fug | -fuga

Forma sufixada que prové del llatí -fugus, -a, -um , sufix de fugere o fugare ‘fugir’ o ‘fer fugir’, que denota allò que allunya o s’allunya Ex vermífug, centrífug