■ fundació

Partició sil·làbica: fun_da_ci_ó
Etimologia: del b. ll. fundatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XVII, Boades
    femení
    1. Acció de fundar;
    2. l’efecte. La fundació de Roma. La fundació d’un hospital.
  2. especialment La cosa fundada. La Fundació Bernat Metge.
    1. [abreviatura fund.] dret civil Patrimoni organitzat sense finalitat lucrativa al qual la llei reconeix personalitat jurídica.
    2. dret canònic Patrimoni deixat a una persona moral eclesiàstica amb l’obligació de celebrar misses o altres funcions eclesiàstiques amb els seus interessos.