■ furtiu
| | furtiva

Partició sil·làbica: fur_tiu
Etimologia: del ll. furtivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
  1. Fet d’amagat, procurant d’escapar de les mirades, de l’atenció, de la gent. Una llàgrima furtiva.
  2. Que obra d’amagat, procurant d’escapar de les mirades, de l’atenció, de la gent.
  3. per extensió Il·legal. Un caçador furtiu.