Gran Diccionari

Es mostren 3 resultats

galà
| galana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galà</title>

Accessory
Etimologia: de galant, pronunciat sense -t davant consonant, sobretot davant -s del pl.; de galan es formà un fem. galana, i d’aquest, analògicament, un masc. galà 1a font: s. XV
Body
adjectiu Que captiva per les seves gràcies, pels seus encants. Una vall galana. Les noies més galanes de la vila.

galà
| galana

gala1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gala</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del fr. ant. gale ‘plaer, diversió’, der. de galer ‘divertir-se’, d’origen incert, però probablement del frànc. *wallan ‘bullir, agitar-se’ 1a font: 1385
Body
    femení
    1. Ostentació de pompa, en una festa. Els Reis van arribar amb gran gala.
    2. de gala locució adjectiva Dit de la roba de més luxe, en contraposició del que hom porta per diari. Vestit de gala. Uniforme de gala.
    3. de gala locució adjectiva Dit de la festa o cerimònia de gran solemnitat, de gran luxe. Sopar de gala. Funció de gala.
    4. de gala locució adverbial Amb roba de gala. Vestir de gala.
    5. ésser la gala (d’algú o d’alguna cosa) Ésser el seu ornament principal.
    6. fer gala (d’alguna cosa) Fer-ne ostentació, vanar-se d’haver-la feta.
  1. espectacles Espectacle festiu de caràcter excepcional. Una gala benèfica a favor dels refugiats.
  2. folklore
    1. [generalment en pl] Festa popular, ballades, diada de festa major, diversió.
    2. En algunes contrades, foc que hom encén als carrers la vetlla de Sant Joan.
    3. Dansa de caràcter cerimoniós ballada a Campdevànol (Ripollès) per la festa major.



  3. Vegeu també:
    gala2

gala1

gala2

gala2