Es mostren 1 resultats

■ genuí
| genuïna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">genuí</title>

Partició sil·làbica: ge_nu_í
Etimologia: del ll. genuīnus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    [plural genuïns] adjectiu
  1. Que té realment l’origen o el caràcter que aparenta tenir, ver, no fals. Aquell partit era l’expressió genuïna del sufragi popular. Un document genuí.
  2. diplomàtica Autèntic.

■ genuí
| genuïna

plural genuïns adjectiu Que té realment l’origen o el caràcter que aparenta tenir, ver, no fals Aquell partit era l’expressió genuïna del sufragi popular Un document genuí diplomàtica Autèntic
Informació complementària
Traducció