Es mostren 2 resultats

■ germànic1 | germànica

germànic

Etimologia: del ll. germanicus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als germànics.
  2. masculí i femení Individu d’uns pobles indoeuropeus que antigament habitaren la Germània.
  3. estil germànic geologia Estil tectònic originat als avantpaïsos o a les zones cratòniques i caracteritzat per la presència de nombroses fractures i l’absència de plegaments.
  4. llengües germàniques lingüística Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació: el protogermànic.


    5. Vegeu també:
    germànic2

■ germànic1 | germànica

adjectiu Relatiu o pertanyent als germànics masculí i femení Individu d’uns pobles indoeuropeus que antigament habitaren la Germània estil germànic geologia Estil tectònic originat als avantpaïsos o a les zones cratòniques i caracteritzat per la presència de nombroses fractures i l’absència de plegaments llengües germàniques lingüística Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació el protogermànic Vegeu també germànic 2
Informació complementària
Traducció

■ germànic2 | germànica

germànic

Etimologia: de germani
    adjectiu química inorgànica
  1. Relatiu o pertanyent al germani.
  2. Que conté germani.
  3. especialment Dit dels composts de germani en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +4.


    4. Vegeu també:
    germànic1

■ germànic2 | germànica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al germani Que conté germani especialment Dit dels composts de germani en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +4 Vegeu també germànic 1
Traducció