gimnàstic | gimnàstica

Accessory
Etimologia: del ll. gymnastĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. gymnastikós, -ḗ, -ón, íd.; substantivat: ē gymnastikḗ ‘la gimnàstica o conjunt d’exercicis corporals’, sobreentès tékhnē ‘art, tècnica’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    esports
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la gimnàstica.
  2. femení
    1. Conjunt d’exercicis corporals que tenen per objecte desenvolupar la força, l’agilitat i la flexibilitat del cos.
    2. Esport que consisteix en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits precisament, sia a mans lliures o amb aparells.
    3. figuradament Art de desenvolupar una determinada facultat. Gimnàstica de la memòria.
    4. gimnàstica artística Disciplina gimnàstica que consisteix a executar exercicis sobre aparells gimnàstics, com ara les paral·leles, les anelles, la barra fixa, el cavall amb arcs, el terra i el salt de cavall, en categoria masculina, i la barra d’equilibri, les paral·leles asimètriques, el terra i el salt de cavall, en categoria femenina.
    5. gimnàstica rítmica Disciplina gimnàstica femenina que consisteix a executar exercicis amb aparells manuals, com ara la cinta, el cèrcol, la corda, les maces o la pilota, i amb acompanyament musical.
    6. gimnàstica sueca Modalitat de gimnàstica que hom practica sense aparells basada en exercicis musculars, respiratoris, flexions, etc., per a mantenir un bon estat físic general.