Es mostren 2 resultats

■ gosar1

gosar

Etimologia: del ll. vg. ausare, freqüentatiu de audēre, íd., que donà l’ant. osar, al qual s’afegí la g- per resoldre el hiat en fonètica sintàctica (no (g)osar) 1a font: s. XIII
verb intransitiu Tenir el coratge suficient per a fer alguna cosa. No hi goso anar. Han gosat dir-t’ho?


Vegeu també:
gosar2

■ gosar1

verb intransitiu Tenir el coratge suficient per a fer alguna cosa No hi goso anar Han gosat dir-t’ho Vegeu també gosar 2
Informació complementària
Traducció

■ gosar2

gosar

Etimologia: v. gosar1
masculí Acció de gosar, atreviment. Ningú no tenia gosar d’acostar-s’hi.


Vegeu també:
gosar1

■ gosar2

masculí Acció de gosar, atreviment Ningú no tenia gosar d’acostar-s’hi Vegeu també gosar 1
Traducció