<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gosar</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: del ll. vg. ausare, freqüentatiu de audēre, íd., que donà l’ant. osar, al qual s’afegí la g- per resoldre el hiat en fonètica sintàctica (no (g)osar) 1a font: s. XIII
Body
verb
intransitiu Tenir el coratge suficient per a fer alguna cosa. No hi goso anar. Han gosat dir-t’ho?
Vegeu també:
gosar2
Vegeu també:
gosar2