■ grandiloqüent

Partició sil·làbica: gran_di_lo_qüent
Etimologia: del ll. grandis ‘gran’ i loquens, -ntis, participi pres. de loqui ‘parlar’ (cf. grandiloquus, -a, -um ‘que parla amb estil pompós’)
    adjectiu
  1. Que s’expressa amb grandiloqüència.
  2. per extensió Un discurs grandiloqüent.