■ gratar

Etimologia: del germ., probablement frànc. *kratton, íd. 1a font: s. XIV, Corbatxo
    verb
    1. transitiu Fregar amb les ungles. Gratar l’esquena a algú.
    2. pronominal Quan els grans em piquen, no em sé estar de gratar-me.
    3. gratar-se la butxaca (o la bossa) figuradament Pagar, fer una despesa. Si vols tenir un bon pis, t’hauràs de gratar la butxaca.
    4. gratar-se la panxa figuradament Estar ociós. De tant gratar-se la panxa, ja no sap què és treballar.
  2. transitiu
    1. Fregar fortament la terra, fusta, etc., amb les ungles, amb les urpes, enduent-se, traient, una part de la seva superfície; escarbotar. Les gallines graten la terra per veure de trobar-hi cucs.
    2. per extensió Fregar fortament una superfície fins a endur-se’n allò que la cobreix. Gratar la pintura vella d’una paret abans de pintar-la de nou.
    3. per extensió Descalçar, menjar-se, terra el pas d’un corrent d’aigua.