■ gravitar

Etimologia: del ll. científic gravitare, íd., del ll. cl. gravĭtas, -ātis ‘gravetat’ 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
    1. física Carregar un cos el seu pes sobre un altre. La volta gravita damunt els pilars.
    2. figuradament Tota la responsabilitat gravita sobre ell.
    1. física Estar un cos sotmès a l’atracció gravitatòria d’un altre.
    2. figuradament Tots els interessos graviten al voltant del seu.