Es mostren 2 resultats

groc1

groc

Accessory
Etimologia: del ll. crŏcus ‘safrà’ i ‘color groc’, i aquest, del gr. krókos ‘safrà’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. òptica Color groc, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el taronja i el verd.
  2. colorants
    1. Matèria colorant groga.
    2. groc d’acridina Colorant bàsic groc derivat de l’acridina que ha estat usat en medicina com a bactericida.
    3. groc de cadmi Pigment de color entre verdós i taronja, obtingut per tractament d’una solució de sulfat o clorur de cadmi amb sulfur alcalí o sulfur d’hidrogen.
    4. groc de Cassel Pigment obtingut per combinació del clorur de plom amb òxid del mateix metall.
    5. groc de cobalt Pigment format per cobaltinitrit potàssic, K3[Co(NO2)6]·½H2O.
    6. groc de crom Groc de París.
    7. groc de Nàpols Pigment format per antimonat de plom, Pb(SbO3)2·9H2O, que conté també l’òxid del metall.
    8. groc de París Pigment format per cromat de plom, PbCrO4.


  3. Vegeu també:
    groc2

groc1

groc2 | groga

groc

Accessory
Etimologia: v. groc1
Body
  1. adjectiu Del color de l’or, del sofre o d’un color consemblant, sia més clar o més fosc. La flor groga de la ginesta. Cera groga. Duu un vestit groc fosc.
  2. adjectiu hiperbòlicament Molt pàl·lid. Està groc com un mort.
  3. adjectiu i masculí i femení antropologia Mongòlid.


  4. Vegeu també:
    groc1

groc2 | groga