■ grop

Etimologia: d’origen germ., probablement del gòtic *krupps ‘objecte voluminós, grop’ 1a font: 1252
    masculí
    1. fusteria Nus de la fusta format per una concreció dura i en certa manera dissociada del teixit del tronc de l’arbre.
    2. Concreció envoltada d’un material diferent o menys dur.
    1. Nuvolada tempestuosa congriada sobtadament. Si no tresquem, ens arreplegarà el grop.
    2. grop d’aigua Ram o cop d’aigua.
    3. grop de vent Cop de vent.
    4. vent de grop Vent que porta tempesta.
  3. figuradament Dificultat grossa. Si podem eixir d’aquest grop, estem salvats.