■ gruixut
| | gruixuda

Partició sil·làbica: grui_xut
Etimologia: de gruix 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que té un gruix considerable, que excedeix el gruix ordinari dins el seu ordre. Una fusta, una corda, gruixuda. Necessita vidres molt gruixuts. Un paper gruixut. Té un braç més gruixut que l’altre.
  2. Dit d’allò que és més gruixut que una altra cosa de la mateixa espècie, que l’excedeix en gruix. Acosta’m el llibre gruixut, si et plau.
  3. figuradament
    1. Dit de la veu, el so, greu.
    2. Dit de la paraula forta, obscena, ofensiva. Li ha dit coses molt gruixudes.
    3. Dit d’allò que s’esdevé a algú, important, transcendental, per la seva gravetat, els seus inconvenients, etc. És molt gruixut, que hagi perdut la feina a cinquanta anys!