■ guitza

Etimologia: d’origen incert, potser der. del verb dial. guitzar ‘tirar guitzes’, germà de l’it. guizzare ‘moure’s amb brusquedat’, segurament mots de creació expressiva, possiblement relacionats amb l’it. squizzare i el seu equivalent cat. esquitxar 1a font: 1888, DLab.
    femení
    1. Acció d’alçar i llançar violentament endarrere una o ambdues potes posteriors un cavall, ase, mul, etc.
    2. Cop donat tirant una guitza.
  2. fer la guitza (a algú) Molestar-lo, destorbar-lo de fer allò que vol fer, de reeixir, etc.