■ habitual

Partició sil·làbica: ha_bi_tu_al
Etimologia: del b. ll. habitualis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Fet per habitud, que és una habitud o gairebé una habitud. Un gest habitual.
  2. Que es troba gairebé sempre en algú o en alguna cosa. És la seva manera d’ésser habitual.
  3. Acostumat, d’habitud. El concert començarà a l’hora habitual.