■ halogen | halògena

Compareu: al·logen
Etimologia: de halo- i -gen
  1. adjectiu luminotècnia Dit de les làmpades l’atmosfera gasosa de les quals conté una certa proporció d’un halogen o d’un compost orgànic halogenat.
  2. adjectiu química Relatiu o pertanyent als halògens.
  3. masculí química Qualsevol dels elements químics del grup VII B de la taula periòdica: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I) i àstat (At).