■ històric | històrica

Etimologia: del ll. historĭcus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la història.
    2. Famós en la història, de gran importància o transcendència. Una jornada històrica. Una decisió històrica.
    3. Que ha existit o ha succeït realment. El Cid és un personatge històric.
  2. masculí i femení antigament Historiador.
  3. adjectiu gramàtica Dit del present d’indicatiu que expressa un fet passat. Ex.: Josep Carner neix el 1884.
  4. escola històrica economia Escola econòmica, sorgida a Alemanya al principi del segle XIX, caracteritzada per la tendència a emprar el mètode inductiu i la renúncia a cercar lleis generals que regeixin l’home abstracte.