Es mostren 2 resultats

■ hortolà1
| hortolana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hortolà</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. hortŭlanus, íd., der. de hortŭlus, dimin. de hŏrtus ‘jardí, hort’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí i femení Conreador d’un hort.
  2. masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Emberiza hortulana), ratllat de bru i negrenc, amb el cap de color verd, la gola groga, el ventre vermellós i el bec i les potes rosats.



    3. Vegeu també:
    hortolà2

■ hortolà1
| hortolana

masculí i femení Conreador d’un hort masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíllids Emberiza hortulana , ratllat de bru i negrenc, amb el cap de color verd, la gola groga, el ventre vermellós i el bec i les potes rosats Vegeu també hortolà 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

hortolà2
| hortolana

hortolà2
| hortolana

adjectiu i masculí i femení D’Horta de Sant Joan Terra Alta Vegeu també hortolà 1