humit
| | humida

Accessory
Etimologia: del ll. hūmĭdus, -a, -um, íd., amb canvi d’accent per influx dels adj. participis en -it, -ida, der. de ūmēre ‘ser humit’, escrit amb h per falsa derivació de humus ‘terra’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu Lleugerament o moderadament cobert o impregnat d’aigua o d’un altre líquid. La roba no és eixuta, encara: és humida. Les parets són humides. Té els ulls humits d’haver plorat.
  2. masculí antigament filosofia Principi actiu d’un dels quatre elements.
  3. via humida química analítica Branca de l’anàlisi en la qual les substàncies amb què hom treballa són en dissolució.