■ ictus

Etimologia: del ll. ictus ‘cop, batement’
    masculí
  1. música
    1. Accent principal inicial i final d’una frase musical.
    2. En cant gregorià, mínim accent rítmic o impuls melòdic de la línia vocal.
  2. patologia
    1. Nom donat a tota manifestació morbosa sobtada, atac o accés. Ictus cardíac, meningític.
    2. ictus apoplèctic Apoplexia.