■ imperar

Etimologia: del ll. imperare, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
  1. Ésser emperador, sobirà absolut. En aquell temps imperava Neró.
  2. especialment i per extensió
    1. Dominar, tenir un comandament absolut. En la naturalesa impera la llei del més fort.
    2. figuradament Impera la llei.