■ indiscreció

Partició sil·làbica: in_dis_cre_ci_ó
Etimologia: del ll. td. indiscretio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. Manca de discreció, qualitat d’indiscret. La seva indiscreció no té límits.
  2. Acció o paraula indiscreta. Han comès una indiscreció.