■ individuació

Partició sil·làbica: in_di_vi_du_a_ci_ó
Etimologia: del b. ll. individuatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’individuar;
    2. l’efecte.
  2. filosofia
    1. Realització d’una idea o forma en un individu concret.
    2. principi d’individuació Principi o raó explicativa del fet que un ésser concret tingui una existència específica i singular.