■ infinit | infinita

Etimologia: del ll. infinītus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Que no té fi, sense límit. Sosté que el temps és infinit. La bondat infinita de Déu.
    2. adjectiu per extensió Inconcebiblement gran, molt gran, immens, innombrable. L’infinit oceà. Un amor infinit. Té una paciència infinita. T’ho he dit infinites vegades.
    3. adverbi Infinitament, moltíssim. T’ho agrairé infinit.
    4. masculí Allò que és infinit, especialment l’espai il·limitat, el cel. La nostra tendència vers un infinit que no comprenem. Passava hores i hores contemplant l’infinit.
  2. adjectiu i masculí filosofia Dit de l’ésser que no té límit en la seva perfecció pròpia.
  3. adjectiu matemàtiques Dit del conjunt que pot ésser posat en correspondència bijectiva amb un subconjunt estricte seu.
  4. adjectiu i masculí matemàtiques Dit del valor més gran que qualsevol altre que hom pugui donar.
  5. mode infinit gramàtica Mode on no és expressada la categoria de persona gramatical.