■ inhibició

Partició sil·làbica: in_hi_bi_ci_ó
Etimologia: del ll. inhibitio, -ōnis, íd. 1a font: 1356
    femení
    1. Acció d’inhibir o inhibir-se;
    2. l’efecte.
  2. biologia i patologia Detenció o restricció de la funció d’un òrgan o d’una activitat fisiològica determinada.
  3. psicologia
    1. Supressió parcial o completa de l’activitat espontània o condicionada d’un sistema excitable.
    2. Estat psíquic que tendeix a frenar o evitar els modes d’expressió que podrien revelar públicament el caràcter o els pensaments d’un individu.
  4. inhibició enzimàtica bioquímica Acció reversible o irreversible d’una substància sobre un enzim, de manera que no hi permet d’actuar.